REPORTATGES 2011 INTERBAIX

Torna a la pàgina principal amb un click

No hi ha entrades.

Inici

Subscriure's a: Missatges (Atom)

GRÀCIES PER VISITAR-NOS

contador de visitas

INTERBAIX FINAL TEMPORADA SANT BOI RESUM FINAL

Ja ha acabat la temporada, en la que hem pogut posar-nos a prova amb els turismos de NSR, només hi havien dos opcions, el Clio R3 i el Fiat Grande Punto, que per cert he de dir que després d’ haver-me comprat el Ford RS WRC de SCX, m’ adono compte de com estan de sobredimensionats aquests cotxes de la marca italiana. Això si, almenas aquests cotxes encara els frabriquen per aquí aprop, però en fi, aquí ja entrariem en opinions personals que no toquen.

La temporada ha cabat i per tant faré un resum del que ha estat el any, i com finalmente hem estat 21 els pilots que hem participat en la totalitat del campionat, doncs en ves de fer els 18 que puntuen com sempre els faré tots com regal partícular de Nadal.

21º Xavi Moreno: Ha faltat a dues curses aquesta temporada, la primera de Mospmis i la de Sant Feliu, la seva millor actuación va ser a la caotica cursa de Sant Andreu on va sumar 7 punts, no va aconseguir puntuar a les dues curses de Corbera ni tampoc a la última a Sant Boi, i a Sant Andreu i Sant Feliu aconseguia fer 1 o 2 punts.
S’ ha de dir tot, Xavi ha estat durant moltes curses el farolillo rojo del campionat, si un dia per problemas mecànics, altre per falta de practica i un fi d’ improperis que li han anat succeint, té molt per millorar, i de fet ja s’ ha possat mans a l’ obra amb el cotxe de la temporada 2012.

20º Francesc Estébanez, amb les mateixes absències que Xavi Moreno, probablemente per els mateixos motius. Va començar la temporada bé per les seves possibilitats, però a Corbera se la va fotre de morros, i a la següent que va correr al mateix poble la cosa no se li va donar gaire millor, 1 punt circunstancial, a sant feliu recuperava altra vegada el ritme de principi de temporada i seguidamente a Sant Andreu sumaven 9 punts , però que no reflectien la realitat de res, finalmente a Sant Boi, complia en punts el mateix que la lògica de la temporada, 2 punts, per ser el penúltim pilot del campionat. Al igual que Xavi ha de millorar molt i trebalalr molt de cara al 2012

19º David Chenovart, a la primera cursa a casa aconseguia el seu millor resultat de la temporada, després a Corbera sumava 6 punts que per nivell eren lògics, les tres següents curses es mantenia regular amb el seu ritme, però després de les dues curses següents a casa Sant Andreu i Sant Feliu en que no va assistir, a Mospmis no va poder puntuar i això el va condemnar a no poguer quedar millor.

18º David Moreno, amb les mateixes absències en el campionat que els seus companys d’escuderia i per les mateixes raons esclar, ara David ha tingut un any molt irregular, però s’ ha de dir encara que els resultats no ho reflecteixin que en pilotatge ha anat de menys a més. No va poder puntuar a Corbera i a Sant Andreu no va poder cabar la cursa, i crec que hagués pogut sumar més punts perquè a la segona a Sant andreu es on va fer el millor paper de la temporada, però escalr amb dues tandes menys… en fi, sort que el tema s’ esta solucionant.

17º Josep Varon, només a fallat a una cursa, la primera de Sant Boi, encara que va començar la temporada malamente, sense puntuar a Sant Andreu, i laresta de temporada s’ ha mantingut entre els 3 i 4 punts, va fer el subidon com gariebe tots de la part baixa de la classificació a Sant Andreu de la Barca, per tant m’ atreveixo a dir que desde Jospe Varon fins a Francesc Estébanez i potser Xavi Moreno, qualsevol podria haver quedat en el seu lloc, més amunt, mmm aquest any difícil.

16º Eme, amb tres absències seguides a Sant Feliu, Sant Andreu i Sant Feliu, i un mal inici de temporada en la primera cursa de Sant andreu també, era molt difícil aspirar a gaire més, però encara Iasi amb una cursa menys que els seus antecesors, ha aconseguit aquesta posició. Corbera ha estat el circuit que millor se li ha donat, el circuit de casa i a Sant Boi s’ ha mostrat al mateix ritme que els pilots de la part baixa de la classificació, per el que el fet d’ haver corregut a casa dues jornades l’ ha afavorit, això si, no li treu mèrit, doncs ha disputat una cursa menys.

15º Victor Garcia, potser un dels pilots més irregulars de l’ any, abència en la segona cursa de Sant feliu i de Corbera, va començar l’ any allí al mig, però les dues següents curses a Corbera i Sant Boi va estar per sota de les seves possibilitats, a Sant Feliu, en les dues curses gairebé seguides, va aprofitar el factor casa, mentre que a Sant Boi va baixar un altra vegada a la realitat, això si, s’ ha de dir que en la última cursa a Sant Boi, va aconseguir el seu millor paper fora de casa. Per tant he de pensar que el seu nivell ha pujat ni que sigui un puntet.

14º Adolfo Chico, en fi si deia que Victor ha estat irregular, Adolfo ja ha estat una muntanya rusa, i es que no ha aconseguit ser ni regular ni a casa seva. Va fallar a la primera cursa de Sant Boi, i encara que va començar l’ any per allí al mig en el pelotón, no va ser fins a Sant Andreu que no va explotar en positiu, a Sant Feliu a casa va poder mantener el ritme, però en la última a Sant Boi, es va fotre un patacaso que fa pensar en problemas més enllà de la conducción.

13º Carlos Granell, tres absències, repartides entre Sant Andreu, Corbera i la última a Sant Boi, les seves millors actuacions a Sant Feliu on en les dues va aconseguir quedar 3º, ara el que no se jo si Sant feliu es casa seva o no…. Però no li teeu gens de mèrits no. A la resta de temporada ha estat sempre un pilot de tabla mitjasense destacar especialmet en cap circuit.

12º Aitor Marin, no va poder començar la temporada a Sant Andreu, després ha tingut també un any irregular, pero de mitja tabla, el seu millor resultat va ser a Corbara amb 13 punts, a la segona de Sant Andreu no va poder asisitir tampoc, i a Sant Boi va acabar la temporada fent el seu paper mig, 11 puntets i fins l’ any que ve.

11º Mark Laliga no va asistir a les dues primeres curses, a Sant Boi va fel la seva primera, i va aconseguir 8 punts, després no va asisitir a la de Corbera tampoc, però a partir d’ allí les ha fet totes fins a final de temporada, i sempre ha estat en la part mitja alta de la classificació, un pilot seriós i alhor simpàtic en que la seva labor es va veure recompensada en la última cita del campionat a Sant Boi, on va aconseguir quedar al podi.

10º Jordi Bastante, el primer pilot del llistat en fer el 100% del campionat, un exemple d’ esportivitat per a molts i un gentleman de les curses, amés curiosmanet el seu pitjor resultat el va fer a casa, cosa que el va perjudicar molt en la genrela de la classificació, la resta de campionat molt regular, on curiosamente va aconseguir el seu millor resultat en la primera cursa de Sant Andreu, es curiós pèrquè ni en la segona caotica del mateix club en va aconseguir més, però en fi es un pilot a tenir en compte de cara al 2012.

09º Miguel Garcia, ha estat capaç del millor i del pitjor, treient les dues absències seguides a Sant Andreu i a Sant Feliu, Miguel ha obtingut un segon lloc a la última cursa de Sant Feliu un quart lloc aconseguit amb volta ràpida a Sant Boi i un cinqué lloc a Corbera, mentre que en alguns circuit repetint rivals i condicions, no aconseguia fer el mateix paper i tota b un cert desordre en que personalemnt em deixa desconcertat, perquè quan el vegi, no podré asegurar que serà un top 5 encara que estic segur de que es capaç d’ això i de més. A Sant Boi va acabar la temporada fent un dels seus papers més discrets.

08 Ariadna Martinez, amb dues absències a Corbera i Sant Feliu, les dues seguides, començava el any molt bé acabant segona i es convertia en una candidata al títol, però la seva inexperiència en els circuits visitants ha estat la clau per entendre aquesta posición final, el circuit que pitjor se li ha donat Sant Feliu, que s’ ha de dir que es l’ antisesis del circuit de Sant Andreu, el seu circuit visitant que millor resultat ha lograt Mospmis que podriem definir com a camp neutral, encara que Corbera va anar per un estil, això si, fora de casa Ariadna no va poder fer cap més puntuación alta. Falta veure si la experiència d’ aquest any li serveix pera conseguir millors resultats l’ any que ve.

07 Santi Domínguez ha tingut una temporada extrañilla, i es que si treiem el mal resultat de Sant feliu (per a ell esclar) la resta de curses ha estat allí adalt amb una regularitat del 5º al 7º posició, i esclar sense aconseguir cap victòria i només un podi a Sant Andreu es molt difícil aconseguir més, però també s’ ha de dir que Santi no s’ ha sentit còmode amb els NSR aquest any. La última cursa a Sant Boi va ser el resum perfecte del que ha estat el any per a ell.

06 Dani Ollé, ja feia temps que no veiem a Dani en el més alt de les classificacions, la temporada la va començar molt bé, tercer a Sant Andreu i quart a Corbera, seguidamente fallava a Sant Boi i retornava a Corbera amb un altra 4ª posición, però no hi havia manera de pujar d’ aquesta posición, i es que durant tot el 2011 ha hagut de patir el constant podi dels pilots de Corbera i no ha pogut fer més. Les opcions les va perdre a Sant feliu en la penúltima cursa on només va poder sumar 5 punts en la pitjor cursa que se li recorda, a Sant Boi finalmente va retornar al nivell que ha tingut durant tot l’ any demostrant que lo de Sant feliu només va ser accidental. A refelxió personal, diré que Dani ja no en té prou amb posar el cotxe a pista i començár a còrrer, no li crítico, perque cadascú sap el temps que té i les condicions, però el nivell del Interbaix ha pujat i cal algo més que tenir un do com es el que té ell.

05 Jose Mª Martínez es el cas idèntic al de Ariadna, dues victòries a casa i després una temporada discreta-moderada, amb absència a Sant Feliu. El seu pitjor circuit curiosamente al igual que Ariadna Sant Feliu, i Corbera una mig-mig allí al mig. Això si Jose Mª en la última es va reivindicar com a pilot forani i a Sant Boi (Mospmis) va aconseguir una revolucionaria 5ª posición. Així que alerta amb aquest vetrà pilot que cada dia es demostra més que això no es un joc de nens.

04 Jose Mª Blazquez, parlar del inici de temporada seu, on només va poder sumar 3 punts (per problemes) sumada la absència a Sant andreu en la segona mànega i les bestias pardes que tenia la devant explica aquest 4º lloc. Tot i això, Jose ha tingut dues victòries, les dues a Mospmis Sant Boi, la resta de temporada ha estat un pilot de tbala mig-alta, adaptantse a tots els circuits. De cara l’ any que ve, si no té cap dia dolent i aprofita millor el circuit de Sant Feliu i la nova pista desconeguda per tots de Masquefa, m’ atreveria adir que podria aspirar a algo important. Sant Andreu la asignatura pendent, la espineta clavada…. Noi et pico que se que pots fer més.

03 Guillem Assins, no ha aconseguit cap victòria a pesar d’ haver-se prsentat en tot el campionat, i a pesar d’ haver estat sempre allí adalt. Una volta ràpida a la segona cursa a casa, que ha estat el circuit que millor se li ha donat. La resta de circuits bastant regular, llàstima de que a la primera de Mospmis perdés una mica de listonada, tot i això fins a la penúltima va tenir opcions, però li calia una victòria almenys. A la última de Sant Boi, va ser un resum ideal del que ha estat per a ell aquesta temporada..

02 Miquel Casas subcampó amb opcions al títol fins a última hora, aconseguint una victòra en la primera cursa a Corbera, el circuit del seu club, dos segones posicions a Sant Boi i Sant Feliu, cosa que feia pensar que al final de temporada tindria més emoción.
Les coses a Miquel se li van començar a torçer a partir de l’ absència de Sant Andreu, a Sant Feliu perdia pistonada devant el líder i al final del campionat havia de remuntar 7 punts que se li posaven coll amunt, però va ser en la última cita en el pitjor momento que Miquel va obtener el seu pitjopr resultat perdent tota opció a quedar més amunt.
Tot i això cal felicitar a Miquel per la temporada que ha fet, i crec que en algunes circumstàncies no ha aconseguit millor resutat per mala sort o mal dia, i m’ atreveixo a dir que es un seriós canddat al títol per al 2012.

01 Pep Fernández, campió per primera vegada del Interbaix, i ho ha fet per la porta gran al estil película americana, perquè per començar en les pelis americanes hi ha un equip de basquet o futbol que no val gaire i que ningú en dona un duro que misteriosamente comença a remuntar i a apendre i a aplicar-se i aconsegueix resultats i suma i sigue, i al igual que el exemple Pep va começar discretament, però va descorxar el tap que li impedia veure les coses millor, el punt de partida va ser a casa on encara estava per darrere dels seus dos companys d’ escuderia, a Sant Boi aconseguia el seu primer “sablaso” contra Guillem encara que a Corbera els seus dos companys el tornaven a posar al “seu lloc” natural. Però la simbiosis a partir d’a quí va ser brutal, a la segona a Corbera Pep aconseguia amb moderación i constància una important victòria demostrant haver-se trobat a ell mateix, el seu nivell real que desde el principi augurava, a Sant Feliu, va donar un cop de moral al aconseguir victòria i volta ràpida i quan semblava que anav disparat al títol ,en la extrañilla última cursa de Sant Andreu va patir un sotrec on encara donava opcions a Miquel Casas. A partir d’ aquí la cosa era gariebé cosa de dos. Però al retorn de Sant Feliu, Pep tornava aconseguir la gesta de victòria visitant i volta ràpida i finalmente a Sant Boi, amb l alliçó apresa i parofitant el mal dia de Miquel s’ acabava reivindican per al que per mi ha estat sens dubte el just vencedor de la temporada. Al igiual que pasa a les pelis, aixecant la copa de guanayador del títol.

INTERBAIX A SANT FELIU (PENÚLTIMA CURSA DE LA TEMPORADA)

Com estan les coses al Interbaix! I es que aquest cap de setmana hi hagut canvi de líder, doncs Pep Fernández amb una gran actuació a domicili, s’ ha fet amb el liderat del campionat quan només queda 1 prova per disputar-se. Pep va rodar a un ritme alt i molt regular, 25 voltes per carril, on només va cedir 1 volta al carril 1 precisament. De cara a la següent cursa, no crec que Pep especuli amb el resultat, 7 punts de diferència pot voler dir 4 posicions de diferència, cosa que amb el nivell que hi ha tot es possible. Pep sortirá a guanyar segur.

Miquel Casas perd el lideratge, però no es perquè fes un mal paper, va acabar 5º i no va poder ser tan regular com els 4 primers, sempre va anar un punt per sota, i això el va fer caure en la classificació general. Ara li toca intentar recuperar el liderat a Mospmis, on sempre s’ ha mostrat ràpid, això com no li valdria guanyar el campionat, encara que no depén només d’ ell.

Guillem té a 6 punts Miquel, i conserva i asegura del tot la tercera posició, més encara de la mala fortuna dels seus rivals directes en aquesta cursa. Dani Ollé, Jose Maria i Santi van cedir terreny, cosa que ha aprofitat Guillem, però tot i això ha perdut pistonada davant els dos primers classificats. Ara bé, com que Guillem no té res a perdre, ho provarà tot, per tal de donar un disgust d’ última hora. Per un costat té molt lluny a Pep, 12 punts de distància es com per dir alguna cosa treure dos o tres voltes per carril al seu company d’ escuderia per volta a Sant Boi, vaja el mateix que dir, esperar que alguna cosa li peti. En canvi, Guillem té igual de difícil fer-se amb el segon lloc, com el segon fer-se amb el primer, així que podem veure una lluita interessant per al segon lloc. A la cursa, va rodar a un ritme constant de 24 voltes, excepte pista 2 i 6 que ho va fer un punt per sota, i per tant va quedar englobat en el segon grup de la cursa.

Dani Ollé a hores d’ ara es deu estar arrepentint o lamentantse de no haver pogut asisitir a la primera cursa de Sant Boi, doncs aquí a Sant Feliu s’ ha fotut la gran patacada, i suma 5 punts, després de quedar avant-penúltim de la cursa. A priori per el que es ell com a pilot i per els resultats que veig, només em cal pensar de que va tenir problemes amb el cotxe, que hi havia alguna cosa que no rutllava, doncs a un pilot de les seves carácterístiques, no es normal que el grup capdavanter li tregui dues o tres voltes per carril. Ja el colmo va ser la pista 6 on conjuntament amb un altre pilot van patir el pitjo rregistre. Remuntar al 3er lloc seria el mateix que dir que Dani queda entre els tres primers a Sant Boi i que Guillem peta el cotxe. Jo ja em veig a mes d’ un fent budú o alguna cosa així, perquè al igual que Dani hi han altres pilots en el mateix sac de punts.

Jose Mª Martínez el pilot de Sant Andreu de la Barca, que duu una temporada fantàstica, primera cursa a Sant Feliu (del Interbaix), i paper també discret, la nota positiva es haver remuntat 2 punts a Dani Ollé i fer-li perillar el 4ar lloc. Jose Mª va rodar a ritme de 22 i 23, 22 pels carrils lents i 23 pels ràpids, segurament li va mancar ritme i fer-se amb el circuit, un circuit molt exigent per als pilots que no li tenen gaire pràctica. Ell també li cal un miracle per aspirar al podi, però en fi espero que sigui a Mospmis per intentar tal miracle.

Santi Dominguez aconsegueix tambñé situar-se en la lluita directa per al 4ar lloc, i de pas intentar també el miracle de Sant Boi. Els 10 punts aconseguits a Sant Feliu, el fan empatar a punts amb Jose Mª i situar-se a 1 de Dani Ollé. Puc equivocar-me i ell em rectificarà, però veient els resultats, diria que no es va sentir còmode amb la cursa, tenia nivell per a més com demostra la pista 5, però alguna cosa el va fer rodar per sota de les seves probabilitats, de totes maneres, va treure petroli, i encara es allí per provar ves a saber que.

Jose Mª Blazquez, com diu la dita, eramos pocos y pario la abuela, i sembla fet expresament perquè els 15 punts aconseguits després de un carreón i més tenint en compte la pujada de ritme després de pasar per la pista 1, fa que es situi 7é, si, però a dos punts del 4º. Un altre aspirant al 4ar lloc i al miracle. Per probabilitats no ho sé com es ven el miracle, però això es com Lourdes, que de tant demanar un miracle al final alguna cosa pot caure. Sens dubte Guillem no els hi ho deixarà gens fàcil.

Sent realista, el que queda per veura a Sant Boi es en quin ordre queda el grup del 4ar al 7é, doncs 4 pilots a 2 punts de diferència a falta de la última cursa, fa que lo demés perdi interés, i si això se li suma le petit miracle, pos ni Hollywood tu escriuria un guió millor.

Una mica despenjada de la classificació esta Ariadna que a priori sembla que també v atenir problemes a la cursa, no es molt normal que la mateixa persona entre un carril i altre tingui tres voltes de diferència, pel que fa pensar en que alguna cosa va pasar. Llàstima perquè després de la gran cusa que va fer a Sant Andreu.

Miguel Garcia s’ ha coronat a Sant Feliu, i aconsegueix aquí el seu millor resultat de la temporada, un segon lloc que sap a gloria, llàstima que arribi tard. Aquets 18 punts li serveixen per empatar a punts amb Ariadna, on si tot va bé, a Sant Boi es decidirà la 8ª posició. No va començar del tot bé, però de seguida es va posar dins la cursa, i només es va veure superat per Pep. Miguel va rodar a ritme de campió a les pistes 3,5 i 6, pista per la qual té ungran mèrit fer 25 voltes.

Carlos Granell, suma 16 punts i va ser el tercer classificat de la jornada, repeteix el mateix resultat que la primera cursa realitzada en aquest circuit, cosa que demostra que aquest circuit se li dona bé. Encara haver perdut una mica de pistonada davant Miguel, Carlos també s’ apropa a la pilot de Sant Andreu, i serà si es presenta, el tercer pilot per la lluita per el 8é lloc.

Jordi Bastante, patacada i de les groses, i en quin mal dia! El dia que corria a casa. No se ja li preguntaré que li va pasar, però sens dubte aquest tres punts després de aconseguir la última posició, només el fan aspirar a remuntar fins al 8é lloc, doncs té a Ariadna a 6 punts. Va començar regular, v acontinuar psse i va acabar puf, a la pista 4 va recuperar una mica de solera. Falta veure com deia aquell. Porqué?

Carrera irregular d’ Aitor Martín, oscilant entre les 21 i 24 voltes, això si irregularitat amb coherència, ja que va fer més voltes a les pistes ràpides. A priori ha d’ esperar un miracle per pujar posicions, i lluitar per quedar-se amb la 12ª plaça, perquè té a dos pilots que li amenaçen.

Adolfo Chico, també ha fet una cursa irregular, però a un ritme superior que els seus predecesors, cosa que li fa remuntar un amica i tenir aspiracions a pujar almenys una posició a la cursa de Sant Boi. Adolfo no va començar gaire bé, i va anar de menys a més, però pasada la pista 6, va tornar a baixar una mica el ritme. La 8ª posició de la cursa el diexen en un bon lloc per optar per la 12ª posició de la general.

Mark Caliga aconsegueix un bon resultat, i manté la regularitat de les últimes curses on també ha sumat el emateix numero de punts (13 i 12). Per tant aquesta posició lógica el fan remuntar i ser el tercer aspirant al 12º lloc de la classificació. Mark va tenir la seva millor actuació a la pista 5, en la resta de carrils no va poder ser al 100% constant i regular, cosa que el va dur a perdre posicions. De totes maneres els seus 13 punts fa que a Sant Boi pugui haver una altra lluita interessant.

Victor Garcia, irregular del tot, costa analítzar la seva cursa, encara que coherent, crec que on ho va passar pitjor va ser a la pista 4, doncs les 21 voltes que s’ hi reflecteixen es sinònim de problemes, en fi, tot i això remunta dos posicions. Gràcies a la absència de Eme i David Chenovart, que falta veure si a Sant Boi tornaran per tal de crear competència per la 15ª posició.

I qui es suma a aquesta lluita es Josep Varon , que amb la seva penúltima posició i 4 punts ha quedat englobat en aquest grup de lluita pel 15é. Varon va rodar a un ritme baix. A la pista 1 el pitjor registre a la 3 el millor. Lògica hi va haver, però falta de ritme també, perquè en aquesta cursa i aquest nivell 21 voltes d emitja no donen per a més.

David Moreno, Francesc Estébanez i Xav Moreno, van faltar a la cursa ja que tenien que organitzar el rally de Masquefa, cosa que de cara a la propera reunió es resoldrà per tal de que no torni a passar. Més tenint en compte algunes coses que quan toqui, ja us anirem avançant.

Per ara es tot, doncs com ja heu pogut lllegir, falta 1 cursa a Sant Boi on es faran la entrega de premis i on es sortejarà el mateiral de cara a la temporada que ve. Serà una cursa interessant, on queden coses per decidir, entre altres el títol, i m’ atreveixo a dir que pot guanayar qualsevol dels tres primers, es un campionat que perdre una posició es facilísim, i que el més mínim problema, ja sigui d’ adaptació, mecànica o tant sols veure com el teu company te les va clavant et pot dur en un obrir i tancar d’ ulls de la gloria a la desesperació.

Només desitjar el millor per a tots a la última cursa a Mospmis. I perdoneu si no he pogut filar més prim amb la crónica, però no hi vaig poder ser i em vaso amb els resultats.

El passat divendres 16 de setembre va tornar a Sant Andreu de la Barca el campionat del Interbaix, i a fe de Déu, que no ho va fer com el campionat es mereix. La situació a Sant Andreu de la Barca va ser rotambolesca, surrealista i completament il•lògica per part d’ un club que crec que a dia d’ avui es el que compta amb més socis i que alhora és el club pitjor cuidat de tots els que he visitat. Si que es cert que tothom pot tenir problemes, que un club no ot preveure tot el que pot passar allí, i que avegades les meigues fan la seva feina, però amb perdó, el que va passar el dia 16 va ser el fruit de la desidia, del descuit i del deixar la feina per al que vindrà. I no ho puc entendre, doncs com ja sabreu, qui us escriu ha muntat i desmuntat un fotime de rallis en una setmana, per tant no puc compendre com un club que organitza una cursa cada tres setmanes, pot tenir el circuit en aquelles condicions. A més Sant Andreu ha passat a ser el club amb més participants al Interbaix, a ser el club que li ha girat la esquena completament, tal es així que el dia dels entrenaments no hi havia ningú que es fes càrrec de la obertura oficial dels entrenos, i va ser la casualitat de que un soci que no hi participa en el campionat obris aquell dia. La cursa de divendres va començar ¾ d’ hora tard. No ho puc entendre, sempre que hem organitzat una cursa hem estat almenys 1 hora avans per tenir-ho tot apunt.
Hi havien moltes veus en la cursa que van clamar el crit al cel i reclamaven a crits que Sant Andreu no formi part del Interbaix. Per part meva, sóc i ho dic públicament de la opinió que Sant Andreu per història mereix estar-hi, però cal alguna cosa més que anar-hi a còrrer. I el fet es que Sant Andreu per sort i coherència ja s’ ha possat mans a l’ obra per arreclar tots aquells problemes que per respecte a les persones que anavem a còrrer ja haurien d’ haver estat resolts, i no diria això si el incident hagués pogut ser com el de qualsevol cursa. Sento si algú s’ ofen, jo estic més ofés per una cursa en que dos dels meus companys no van poder acabar ni la cursa.

Finalment preneren part a la cursa 13 pilots, vinguts de Corbera, Masquefa,Pallejà, Sant Feliu, Sant Andreu i no sé si algú de Sant Boi.

Anem al que seria la cursa :

Jose Maria, pilot local va ser el guanaydor de la cursa, va dominar en gairebé totes les pistes i no va baixar de les 20 voltes, en aquella cursa era important còrrer a casa, es notava clarament qui es coneixia els problemes que aquesta tenia.

Ariadna va quedar segona i només va baixar de les 20 voltes en la pista 2, va aconseguir rodar més ràpida en la pista 5, però no va acabar d’ inquietar en cap moment al cap de cursa.

Santi completava el podi de pilots locals, i ho feia a dos voltes de Ariadna i 6 de Jose Maria, la pista 1 va ser desastrosa per a ell, però ja a partir de la 3 es va mantenir en ritme dels caps de cursa on va anar alternanat les 20 i 21 voltes.

Guillem va anar per les 20 voltes, però va acabar rodant una mica per sota del ritme dels primers, sobretot a les pistes 6 i 2 on va perdre pistonada.

Dani aquest any no acaba d’ agafar-li el que, i aquest cop ha estat 5º d’ una cursa extranya, va rodar per sota i al límit de les 20 voltes, un ritme poc usual per a ell.

Pep, va ser molt irregular, amb alts i baixos, sent un dels pilots que es va sentir més incòmode amb el circuit, la millor actuació per la pista 3, la pitjor per la pista 2.

Mark Caliga va acabar 7º , no va poder superar les 20 voltes, la mitja va ser de 19, i les causes les podem buscar en la falta d’ adaptació com tots al circuit.

Adolfo va protagonitzar un duel amb Mark, van empatar a número de voltes i ves a saber quina sortida de pista va decidir en la posició que quedarien aquets dos pilots.

A continuació Jordi Bastante, que en la pista 2, va dir basta (i perdó per la broma fàcil), però en fi, es el que deuria dir el cotxe o ell, basta, per aquí jo ja no corro més.

Francesc Estébanez va poder acabar la cursa, just a temps, perquè els seus companys no van poder-ho fer al agregar 2 corredors més del normal al nostre torn, tot i sabent que feiem ¾ d’ hora tard i que justament per al següent mànega quedaven 6 pilots per jugar i tota la nit per fer-ho, ves quines coses, que els 7 que vem entrar en pista en el primer torn, a part de fer tard i molts no poder acabar la cursa, vem netejar bé la pista pels que van venir, tot i sabent que feiem tard, bé, d´aquí que Francesc no volgués apretar ni intentar rodar més ràpid, com demostren les 15 i 16 voltes en la pista 3 i 5.

Vui atribuir que tot va ser fruit de la mala organització, en cap moment penso en la mala fe de ningú, menys coneixent-nos, però a fe de Déu que s’ han de millorar coses a Sant Andreu.

Josep Varon va quedar a 1 volta de Francesc, jo no se si per desidia, o per quina raó, pero les 12 voltes marcades en la pista 2, van ser la clau de l’ enfonsada de Josep. Una cursa per oblidar, sens dubte.

Xavi Moreno i David Moreno, van ser dos dels pilots que no van oder acabar la cursa, tot i sabent la organització, que a les 21:30 h haviem de ser a Castelví, i que feiem l’ esforç d’ anar-hi per poder còrrer i fer d’ assistència, com ja he dit, amb un retard considerable, començava la cursa, una cursa en un circuit de 6 carrils on en funcionaven 5 (recalco), pel que el retard en un torn de 6 ja era considerable, la gracia va venir quan van incorporar un pilot més. Jo em pregunto… Sabent que els pilots de Masquefa, patiem per ser penalitzats en el campionat de rallys-lot (que hem organitzat tota la vida i participat), que anavem justos de temps i que a més ens sentiem netejadors del circuit ( i no ens queixem, perque sabem al que anavem), perque ens van colocar dos pilots més que retardaven la cursa 20 minuts més?. Doncs alhora després quedaven curiosament 5 pilots, que no havia de descansar ningú, i la cursa acabava en 30 minuts menys que la nostra.

No ho se, em sap greu per Xavi i David, i més pel fet d’ haver pogut acabar jo la cursa, perque donava la casulaitat de que no em tocava descansar fins al final. Cosa que demostra que 20 minuts ens els podriem haver estalviat, si ens fixem del torn que va perdre Xavi que el va dur a quedar penúltim i dels dos torns que perdia David, que mentre era en pista havia fet una cursa explèndida i se li veien tallades les ales, per qüestions que ja sabem.

Bé, no vui que ningú es prengui aquesta crònica com un atac personal, però a pesar de que moltes vegades suavitzo les coses, i que sóc entenedor i vui fer entendre que la gent fa el que pot i que els errors sempre hi existeixen, en aquest cas, em queixo del abandonament que a fet Slot SAB del Interbaix, i el que més em sobta, que tinguin tant poc de respecte pel seu propi club. Ara i vui acabar dient, sembla que torna a haver-hi persones que tiraran del carro i que faran el possible per arreclar-ho, per ells un 10 i el meu suport. Acabo amb un Gràcies Jose Maria i Ariadna, se que veu passar una mala estona al veure el que va passar, i que veu fer el que veu poder per arreclar una situació que a vosatres no us pertocava, amés m’ al•legro molt de la vostra victòria i segon lloc respectiu, heu possat simés no , més emoció a aquest campionat que retornara el 28 d’ octubre a Sant Feliu. Una setmana avans els entrenaments.

REPORTATGE INTERBAIX A SANT FELIU DE LLOBREGAT

Per Fi varem poguer estrenar el nou circuit de Sant Feliu, i crec que no és només opinió personal meva, si dic que el circuit supera amb escreix el que hi havia avans. I no es que el d´abans fos lleig, es que sencillamente aquest es espectacular, amés les voltes es feien en un promig de 12 segons i mig a 13, i esclar els que baixavne aquets temps estaven devant.

Primerament i com no felicitar al gunayador d´aquesta cita a Sant Feliu, doncs Pep Fernández, s´ha alçat amb la segona victòria de la temporada al realitzar una cursa realmente bona, amb un promig de 23 voltes per pista i marcant alhora la volta ràpida aconseguia sumar 21 punts que alhora fan que sigui co-líder empatat amb punts nets amb Miquel Casas, que en la classificació bruta té 3 punts d´avantatge respecte el seu company d´escuderia.

Miquel Casas, tampoc va defraudar, i es va alçar amb el segon lloc de la cursa, es va quedar a tan sols dos voltes del guanyador, la clau, la pista 1 en que no va poder seguir el ritme de Pep, i una miqueta d´aquí i d´allà. Però això si, surt d´aquí alemnys conservant el liderat.

Carlos Granell, s´enduia aquesta vegada la tercera posició, a una volta del segon i marcant una volta algo més ràpida que la de Miquel, la segona plaça la erdia en la pista 5 en la que no va ser capaç de ser tan ràpid com Miquel, aquí va estar la petita diferència, la nota positiva es que Carlos va obtener a Sant Feliu el seu millor resultat personal de la temporada, veurem si d´aquí dos jornades quan tornem altra cop, torna a fer un paper igual o millor, però sembla que aquest tipus de circuit se li puguin donar bé.

Guillem Assins, s´ha vist una mica despenjat de la classificació, en part per culpa de l´actuació de Carlos que donava una petita sorpresa, per tant deixa una mica de respir als altres companys d´escuderia, la pista 1 amb 21 voltes i el seu ritme mig de 23 voltes per pista, es la explicación del resultat, ara es a 6 punts dels primers, i a Sant andreu intentaà fer un bon paper per remuntar distàncies, ja que igualar-los pel nivell que hi ha es difícil en una sola cursa.

Dani Ollé s´esta despenjant del podi, i es que si la tormenta de Corbera ja havia passat, i aquí tenia esperances de començar a remuntar, els pilots de Corbera es van encarregar d´ axafar-li la festa, Dani no va poder superar a cap dels pilots punters de Corbera, i sembla difícil que en tres curses es pugui fer amb la victòria final, però si que el veig capaç de poder pujar encara al podi, i no es que Dani fes una mala cursa, però si que en la pista 6, no va estra fi, i va perdre totes les opcions de ser més amunt, ara li toca tornar a Sant andreu on va lograr el seu millor resultat de la temporada, només espero que li vagu bé, per a donar més emoción al campionat.

J M Blazquez seguéis amb el seu promig, i suma 13 punts, es situa 5º de la general i no 4ª com indica la classificació, problemas en les pistes exteriors, i actuación estelar en la pista 3, en resum, una cursa irregular, però que va poder subsanar amb un bon resultat.

Mark Caliga, segona cursa que es presenta, i obté el seu millor resultat, 12 punts, realitza una cursa una mica irregular però amb bon ritme, en la pista 3 marca el seu millor registre, però la pista 2 li impedeix aconseguir fer millor paper, apart de que el ritme ja comenta a ser una mica més baix que els dels capdavanters.
Victor Garcia ha aconseguit a Sant Feliu el seu millor resultat de la temporada, 10 punts, que corresponen a un 9é lloc, no aconseguia un bon paper desde l´inici de la temporada a Sant Andreu de la Barca, va protagonitzar un duel ajustat amb Josep Vila i Aitor que van quedar a una volta per sobre i per sota respectivament.

David Moreno ha sortit content de la proba del campionat, amés el pilot de Masquefa Slot ha canviat del tot la seva opinió del circuit de Sant Feliu, de passar a ser un dels que menys li agradaven a ser un dels que més li agraden, i si a més i afegim que és el seu millor resultat de l’ any, la satisfacció es multiplica per dos.

Ara ve un descans i no serà fins després de vacances que es retorni a la competició. Fins alesmores i haurà temps per intentar un asalt final, ja que ara per ara els pilots de Corbera (no se sap quin), tenen el títol bastant coll avall).

REPORTAGE INTERBAIX A CORBERA 4ª JORNADA

Agrair a Josep Fernández les fotos i la classificació feta. I a tots per tota la colaboració!

REPORTATGE CURSA DE CORBERA 4ª PROBA CAMPIONAT

Sembla que aquest any, Corbera vagi fort, molt fort, doncs els tres primers classificats del campionat són pilots de la ciutat del corb i la muntanya, la casa dels corbs vaja.
A més els tres primers classificats, mantenen un duel que al igual que els mundials, estan provocant que l’ enemic sigui a casa i no fora, doncs no ens enganyem tampoc, si per molt bon ambient que hi ha, a algú d’ aquets tres primers classificats, no els hi agradaria ara, que pilots que ara són darrere i que sempre han volgut vèncer, vulguin que ara siguin els verdugs d’ algun d’ ells per poder agafar el lideratge en solitari.
A més l’ emoció ve servida, més quan el tercer classificat Josep Fernández ha vençut en la seva primera cursa, reduïnt distàncies respecte als seus dos companys d’ escuderia.
Guillem, no es pot queixar, la veritat es que el professor va poder contrarestar la victòria del seu company amb un segon lloc i un punt extra gràcies a la volta ràpida marcada en la pista tres, i a més a més, també ha aconseguit el seu millor resultat de la temporada.
I aquesta vegada no ha pogu ser, perquè no sempre es pot guanyar, però el tercer lloc de Miquel Casas el referma en el liderat del campionat, restant de moment el pitjor resultat, l’ obtingut a Sant Andreu en la primera jornada. Desde aleshores Miquel no ha baixat encara del podi i parteix de l’ avantatge que el més jove dels pilots dels tres primers de Corbera, ha vençut en dues de les tres curses corregudes fora de casa.

J Mª Blazquez, guanayador de la cursa de Sant Boi, és conjuntament amb Dani Ollé els que a hores d’ ara aspiren encara a alguna cosa, i els que els dos pilots empatena 46 punts nets, JM per una banda s’ ha mostrat irregular, capaç del millor i el pitjor, sense tenir en compte els 3 punts de Sant Andreu, JM arribava a Corbera després d’ una vcitòria important a Sant Boi, a Corbera era per veure si seria capaç de mantenir el ritme, però poc es pot fer davant pilots com els que ocupen el podi general i menys quan corren a casa.
Però JM va perdre també davant un pilot que no acaba de trobar el ritme amb els NSR, doncs Dani, poc més va poder fer per lluitar per una posició millor. Ollé va acabar quart i aconsegueix empatar a Blázquez, per tant Dani al igual que JM es troben en un moment crucial en la temporada, ja que tots dos pilots han d’ aprofitar dos factors, el primer es que la següent cursa es jugara en terreny neutral per als cinc primers classifcats del campionat, i els segon es el factor judici, en que molt probablement un d’ ells pugui veurés despenjat per la lluita pel podi.

Jose Mª Martínez es manté regular, de moment incapaç de tornar a vèncer com ho va fer a casa, però es la seva primera temporada i si més no, que jo recordi esta en una de les temporades més difícils i de més nivell del Interbaix. Crec que el objectiu ara per ara es conèixer els circuits de cara a futures temporades.
De totes maneres ha d’ anar en compte, docs Santi Dominguez a pesar d’ haver obtingut el seu pitjor resultat de l’ any, aconsegueix possar-se per davant en la classificació bruta i a un punt en la neta, un pitjor resultat que gràcies al paper dels seus principals adversaris en zona no deixa de ser el millor resultat. Per un costat com ja he dit, perquè a aconseguit vèncer a Martínez, després perquè si ell va tenir el pitjor dels seus dies, Miquel Gracia va tenir el pitjoríssim dels seus dies al només poguer sumar sis punts, Ariadna que en la primera cursa a Corbera va tenir un dia dolent més aquesta cursa en la que no va poder assistir, ja que estava a Italia, fa que ara sigui a dos punts de Santi a i a tres de Martínez, i Jordi Bastante que sincerament, amb la feinada que té i ha tingut amb el circuit de Sant Feliu demanr-li millors resultats es difícil. Espero que Jordi pugui aprofitar el factor casa i agafi al•legria esportiva de cara al que queda per finalitzar la temporada.

Aitor Marin que va començar la temporada a la primera cursa de Corbera ha aconseguit atrapar encara que no superar a Jordi Bastante. La progressió de Aitor ha estat a l’ alça i ha superat en escreix la seva primera actuació en el Interbaix que va tenir lloc en el mateix circuit i també la realitzada a Sant Boi. Sens dubte la seva lluita es ara almenys superar a Jordi a Sant Feliu.

Aquestd dos pilots no estan sols, a només 4 punts es troben dos pilots Carlos Granell, que s’ ha mostrat molt regular durtant la temporada i per el que cal pensar que podria tornar a sumar uns 10 punts i Eme que ha tingut dies de tot, això si, restan el seu pitjor resultat esta empatat i amb opcions a escalar posicions. És difícil predir qui passarà a qui, són pilots de similar nivell i qualsevol cosa pot passar. Això si, tenen un coixí encara de 8 punts respecte els seus perseguidors, un d`ells un històric del Interbaix David Chenovart que no esta fent una de les seves millors temporades, menys si tenim en compte les seves dues últimes curses que no han estat dignes d’ ell, doncs porta en resultats un decreixement i li caldria una petita injecció de moral.
Adolfo Chico amb qui ara es disputa la posició, també ens esta oferint una de cal i una d’ arena, bé, si no tenim en compte la cursa de Sant Boi que no hi va assistir, en les demés esta en una mitja de cinc punts, gairbeé la mateixa que el seu predecesor, per el que a Sant Feliu podrem veure un duel interessant.

I per tancar el top 18, tres pilots en tres punts, no són gaires punts, i poc a comentar, ja que Victor i David V, no van assistir a Corbera, mentre que Josep Varon si, el seu paper del nivell dels dos pilots que em parlat avans, superant per un punt a Chenovart, encara que a pesar de la mitja, pensar en una esclada de posició és diícil, doncs suma dos 0 aquest any i esta a 7 punts de pujar.

Que hi ha d’ interessant per la següent cursa:

Primerament, tots els pilots del Interbaix tindrem ocasió de còrrer en un nou circuit a Sant Feliu que oficialment encara no estarà inaugurat, per el que la igualtat en aquesta cursa pot ser una de les claus per entendre els resultats que s’ hi donaran, amés, m’ agradaria i possaria la ma al foc que als membres de Sant feliu també, que per a la propera cursa fossim els màxims possibles, ja que a part de inaugurar circuit nou que no es fa cada dia, hi han lluites molt i molt emocionants encara i coses que poden canviar, doncs, per possar un exemple, cal provar un assalt als líders que ja no tornaran a disputar una cursa del campionat a casa, i per un altra banda, els pilots que estan fora del top 18, han de provar de millorar per estar en aquell cuadre, un cuadre molt més car i difícil del que es va veure durant tot el 2010.

REPORTAGE INTERBAIX A MOSPMIS 18 DE MARÇ

Doncs vaja, la carrera de Mospmis va ser un èxit sens dubte, però van haver absències importants, com per exemple la de Dani Ollé, que no va assistir a la cursa i que resultat en net ara es sisè en la general. Espero que sigui una circumstància aïllada, perquè sens dubte la seva absència treu emoció al campionat, si no m’ equivoco, l’ únic campionat que disputa i ha disputat durant anys.
Adolfo Chico que ara ocupa la 17ª posició de la general tampoc va poder-hi assistir amés de les absències dels pilots del club de Masquefa que aquell mateix cap de setmana varem haver de organitzar el rally.

La sorpresa de la jornada sens dubte, ha estat la victòria de J.M Blazquez, que s’ ha mostrat igual o superior als seus rivals en totes les pistes, de pas, ha aconseguit treure´s de sobre l’ espina dels 3 punts aconseguits a Sant Andreu i situar-se amb la classificació neta que es la que al final val en segona posició de la general, a pesar de quedar una volta per darrere en la 2 respecte Casas.
Molt d’aprop el seguia un pilot que sens dubte esta sent la revelació de la temporada i que lidera actualment el campionat, Miquel Casas, va poder superar a Blazquez en la pista 6 i la 2, i empatar en la 3, però en la resta de pistes no va poder amb ell, de totes maneres, va complir els seus objectius de sortir d’ aquesta prova líder, amb dos avantatges de cara a la següent cursa. La primera es que correrà en casa, la segona, es que la seva pitjor puntuació es millor que la dels altres pilots.
Pep Fernández sembla estar abonat ara per ara la podi, i va repetir la gesta aconseguida a casa. En aquesta ocasió Pep va patir una mica més, ja que fins a 4 pilots van quedar a només una volta del pilot de Corbera, la clau la pista 5 i 4, on Pep va aconseguir pujar un punt el nivell davant els seus perseguidors. Pep ara es quart, a un punt de Guillem, com es nota que són de la mateixa escola, que comparteixen experiència i esforços, suposo que en Sant Feliu es tornarà a veure un altre duel interessant entre aquests dos pilots de Corbera, amb el permís esclar de Casas.
4 pilots van empatar a voltes en aquesta cursa, on van decidir les comes, va començar manant Guillem, aconseguint 24 voltes a la pista 1, per 23 que van poder fer Miguel, Santi i Ariadna. La pista 3 va ser domini de Guillem i Ariadna que va aconseguir que el pilot de Corbera no marxes gaire lluny empatant a 25 voltes, Miguel i Santi en aquesta pista empataven a 24. Pista 5, Santi ara era qui tenia el domini, arribant a les 25, els altres tres es quedaven amb 24. Pista 6 triple empat a 24, només Guillem quedava per darrere amb 23, fent que els altres tres que fins ara eren darrere, ara es situessin tots a una volta de Guillem, excepte Ariadna que encara continuava una volta per sota.
A la definitiva tanda, Miguel i Santi aconseguien passar a Guillem, realitzant 25 voltes per 24 de Guillem, i de pas superant-lo en el número de pistes corregudes en la última volta, en una remuntada d’ infart. Guillem es quedava el sisè, segurament retraient-se a si mateix la actuació per la pista 6, a pesar d’ això va poder superar a una ràpida Ariadna que també es deuria lamentar del paper fet en la pista 1.
Per últim la tanda de la pista 2 on Miguel va aconseguir consolidar el liderat del grup al marcar 25 voltes.
Sens dubte en curses tan igualades, un petit error, es un motiu de una gran lamentació.
Aitor va fer una bona cursa, i ha aconseguit el seu millor resultat de la temporada, va rodar molt igualat als pilots que van aconseguir 145 voltes, però la pista 3 va ser la clau de no poder ser més amunt, ja que va marcar 23 voltes, tot i això aquest pilto que no conec gaire, ha demostrat una evolució al alça i ha aconseguit colar-se en els 18 primers llocs, més concretament al 12é de la general.
José Maria Martínez, no acaba de trobar el ritme fora de casa on sens dubte va aconseguir el seu millor resultat. Aquí però ha aconseguit superar amb un punt la seva millor actuació fora de casa (no es que siguin gaires curses encara), però ès una petita senyal d’ adaptació a altres circuits, sens dubte, la clau de la seva 9ª posició de la cursa, la pista 1, on no se si no va poder rodar al seu ritme o si va tenir problemes mecànics, perquè veient la seva actuació general, va estar amb els temps dels pilots de les 145 voltes. A pesar d’ això la seva regularitat li permet ser ara per ara 5é en la seva primera temporada, no esta gens malament la veritat, però ha de espavilar si no es vol veure superat per altres pilots més adaptats a totes les circumstàncies.
Tant Aitor com JM van aconseguir fer 25 voltes com els primers en la pista 2, cosa que demostra que són plenament competitius.

Carlos Granell ha tornat, i ho ha fet quedant 10é, la clau del seu 10é lloc, la pista 2, en la resta de pistes va marcar 24, en algunes va igualar els de davant, però només en la 2 com hem dit va estar plenament a l’ alçada, això el va portar a estar a la part mitja de la classificació, ja que li hagués calgut tenir més bon ritme en les demés pistes.

Emeterio és 13º de la general, no va poder mantenir el ritme de Corbera, i va tornar a fer un paper discret com va passar a Sant Andreu, a la cursa va fer gairebé honor a la classificació general al quedar 14º. Les claus principals van ser les pistes 1 i 2 on no va passar de les 21 voltes, a les 4 i 6 va pujar el ritme dels de mitja tabla, però no va ser suficient per més.

David Chenovart va tenir el pitjor dels seus dies aquesta temporada, el pilot de Sant Andreu va sumar 3 punts i es situa 14é de la general, en una cursa molt i molt irregular, que només es pot traduir en un possible problema dinàmic del cotxe, ja que en gairebé cap pista va aconseguir ser constant.

Al igual que David, Victor Garcia també va tenir el pitjor dia de l’ any, Victor va ser 18é de la cursa i es 15é de la general, que es el mateix que dir que va ser últim a Sant Boi. Clarament i a la vista cau la raó en les 16 voltes fetes per la pista 1, i després no se perque el ritme tampoc va pujar més enllà del avant penúltim, però bé un mal dia el té ttothom.

Adolfo Chico es 17é a pesar de no haver asistit a aquesta última carrera i tanca la general, dos noves incorporacions que falta saber si continuaran el campionat, el primer es David V, ràpid però un pèl irregular, per el que no es poden treure conclusions ara per ara i el 18é Mark Caliga que a diferència de David es va mostrar una mica més lent, però més regular i constant, tampoc va haver de patir per asegurar-se la 12 plaça, ja que va quedar a 7 voltes de Chenovart.

Ara falta veure com s’ adapatran els pilots al nou traçat de Sant feliu, on molts pilots provaran de escalar posicions i alguns tornar-se a colar entre els 18 primers classificats, que personalment crec que es el cuadre d’ honor del Interbaix, falta veure si l’ absència de Dani ha estat un incident aïllat, doncs sens dubte sense ell el campionat no és el mateix ni té el mateix significat. Això si, aquest any crec que la competència es molt més forta.

Sempre que arriba la cursa de Corbera, espero algun tipus d’ incidència climàtica o alguna cosa que faci especial la cursa, recordo els primers anys que visitavem el club, que pels mesos de febrer ens trobavem la carretera nevada, esclar que Corbera és un poble ben curiós i espectacular de veure, ja que ocupa bona part de la muntanya de la pre-serralada sobre el pla del delta del Llobregat, provocant unes vistes espectaculars i un clima més fred que en els plans, ja que el aire xoca directment amb les parets de la muntanya. El clima i la geologia sempre marca el caràcter de la gent que hi habita, com els normands o els vikings o inclús els rusos, habituats a climes més freds, van fer veritables estralls davant la civilitazció romana, i l’alemanya nazi, ja que estaven entre altres coses, estaven més habituats a les situacions extremes.

A Corbera has de baixar molt per tornar a pujar amunt, també t’ has d’ habituar molt a les situacions difícils per superarte a tu mateix i de rebot si es pot als altres. Corbera es un clar exemple d’aquest esperit viking, normand, de voler derrocar al poder romà que ha imposat el seu imperi durant tants i tants anys i que ha aconseguit colonitzar tots els clubs que ha visitat. Així que Roma (Dani) ara té l’adversitat de veure com Germania (Corbera), Sajonia (Sant Boi) , Egipte (Sant Andreu) i la Galia (Sant Feliu) recuperen o volen recuperar el seu territori i el seu orgull davant el colonitzador.
La reconquesta va començar a Sant Andreu, el que podriem comparar amb Egipte, una potència abandonada on el faraó i Cleopatra (Josep mª i Ariadna) van aconseguir reduir al cesar i fer que aquest no pogués iniciar la seva campanya com en altres conquestes, que es podia avançar a les linies enemigues i estar per davant per poder plantejar la seva estrategia al llarg de la conquesta del seu anelat imperi (Interbaix).

Encara així el Cesar es pacient i sap que encara té poder per contuinuar sent el emperador del Mediterrani, i al arribar a Germania (Corbera), es va trobar amb la oposició de un poble guerrer que planta cara, i tres valents (Miquel Casas, Guillem Assins i Josep Fernàndez) van impedir el pas a les portes del bosc negre al Cesar que va haber de lluitar també contra els aliats Egipcis. El Cesar els va vèncer ara a la segona batalla ja que que en aquesta ocasió els egipcis van sucumbir degut a que no estaven habituats a les condicions del terreny, tal i com si que ho estava el Cesar. Un cop en la prebatalla es va desfer dels egipcis, li esperava resistir a la rereguarda davant de uns Germànics que juntament amb l’ aliat gal van provocar que el Cesar no pogues obtenir el triomf, encara que el Cesar es molt poderós i també es va poder desfer del aliat Gal (Santi), entre altres coses, perquè al gal li va fallar el suport que rebia del seu poble aliat els Hispans (David i Francesc), que sempre lluiten amb coratge però amb pocs resultats, amés de no haver proporcionat una bona ajuda en la batalla, cosa que el poble Hispà intentarà corretgir aquest error en un futur.

Pero Germania es el poble que més resistència a presentat al imperi romà i ho va demostrar el fet de que els seus tres generals aconseguissin fer-se amb la victòria i restar-li terreny a un emperador que ara ha de viatjar cap a Sajonia per buscar aliats i seguir resistint ern un terreny que es el mes neutral i evolucionat de tots. El Cesar es llest i sap que ha de fer per conservar el poder, però quan s’ ha possat tots els pobles en contra, es molt difícil conservar l’ imperi que ha mantingut al llarg de tants anys.
La pregunta es: Aconseguira el Cesar continuar sent l’ emperador, o els pobles a diferència de la història romana, s’ impossaran en bloc per evitar que perduri el seu poder?
Esclar que si la història es repeteix, algun dia arribaran els Huns.

I es que apart la batalla a la Germania va perillar a última hora, doncs la electronica del circuit va fallar, per sort després de una estona es va poder subsanar el rpobelma i els 8 últims piltos a còrrer van poder acabar la cursa, entre ells els pilots que van acabar sent els tres primers classificats de la cursa.

A la primera part de la batalla tres valents, Ramon Conejos, Albert Canals i Josep Varon, (17º, 20º i 14º), el més regular i ràpid va ser Varon, que va poder marcar un ritme constant i en solitari, si hagués corregut amb altres pilots amb més fortuna potser hagués pogut pujar una mica més el ritme, pero el cas es que Ramon i Albert no van tenir un dia massa encertat i amb algun que altre problema, i quan corren tres i dos tenen problemes el tercer sempre baixa el ritme.
Cal destacar però que Ramon va aconseguir marcar 37 voltes a la pista 2, el mateix que Varon a la 2 també, la diferència va estar a la pista 1 on Ramon va començar molt malament. El mateix li va passar a Albert a la 1, que va sucumbir, cosa que Varon va saber sobrepossar-se i marcar uns temps més adequats.
La volta ràpida en aquesta serie va ser per Varon amb un temps de 9,249.

Segona linia de resistència presentada per David Chenovart, Aitor Martin Jose Manuel i Ruben, (13º,12º,7º,18º) Va destacar Jose manuel, conseguitn una meritòria 7ª posició en la cursa, marcant al volta ràpida de la sèrie amb un temps de 9,072 i sent un pilot molt regular amb 38 voltes per pista, li va mancar una tanda de 40 per poder ser més amunt, però el ritme no va poder ser mé alt. Tant li va ser el que fessin els demés, ell mateix es va marcar el ritme, doncs la resta de participants encara que també bastant regulars van marcar un ritme més baix, entre David i Aitor va haver un empat, que es va decantar a fasvor de Aitor a la pista 3 on els va separar menys de una volta. Ruben va estar allí, va fer el que va poder i es va aprofitar amb la seva regularitat dels desproposits que va haver del 19º al 23º classificat.

Serie 3, la primera batalla directa entre el Cesar (Dani) i la resitència d’ Egipte, epr evitar que arribessin al continent, aquest cop Dani es va desempallegar sense problemes de Josep Mª i Ariadna, Dani va possar les coses clares desde la primera linia de la batalla, i va posar-se per davant a una i dos voltes dels egipcis, i així va ser en la segona, tecera i quarta on Dani es va impossar amb autoritat als seus rivals més directes. Encara que aquest cop qui més resitència va plantar va ser EME, que el va poder vèncer en la segona ronda on EME això si corria en una pista més ràpida que Dani, i on Dani al arribar-hi li va poder dir, ep! jo també tinc poder per aconseguir fer el que has fet tu.
Dani va aconseguir aplastar la resistència dels 10 primers participants, i ara li calia esperar i veure si les seves tropes (154 legions romanes, serien capaç de fer sucumbir als germànics a les portes del bosc negre).

Sèrie 4, La Galia intenta frenar l’ avanç del Cesar i possicionar-se davant els germànics, així que Sergio Garcia, Jordi Bastante, Miguel Garcia i Victor Garcia (19º,9º,5º,16º), van tenir una sort molt dispar en aquesta campanya, el més encertat Miguel Garcia, ue va ser el que més li va plantar cara a Dani que liderava la batalla, el problema va ser la pista 4 on va marcar una volt amenys i el fet de que la 2 tampoc va poder segyuir el ritme, encara així no va trobar gaire osposició a la seva tanda, en que va tenir a Jordi un punt per darrere, i aquest alhora a Victor a dos i a Sergio a tres passos per darrere sempre. Això si tots tres bastant regulars en els seus resultats de pista. Potser a Miguel li hagués calgut que algú li hagués fet de conill per aconseguir pujar el ritme. Encara així Dani ara per ara continuava sent capdavanter en la campanya. Dada curiosa, va ser que Jordi bastante, va ser el que va marcar la volta ràpida, a difeència de les altres tandes, no va ser el que més voltes va aconseguir, així que de ràpid ho és, inconstant també.

La 6à linia va actuar avans que la força local, entre altres podia ser una estratègia de lograr aplanar més el terreny i deixar-lo amb bones condicions i net als que podien aconsguir la victòria final. Entre altres els pilots que he assimilat amb els hispans,( David Moreno, Xavi Moreno i Francesc Estébanez conjuntament amb Adolfo van actuar en una batalla de despropòsits, on just avans de inicar, van veure com els camins estaven tallats i es va haver de treure tots els abres del camí (tema de la electrònica que ja conèixem tots).
Una vegada solucionat el tema de la electrònica, van fallar els cotxes d’ aquell tanda i no va ser possible ser competitiu, la prova va ser que els tres piltos van ocupar les últimes places de la cursa, excepte Adolfo que aconseguí ser 15º, encara que també es va mostrar molt irregular. Destacar la pista 2 de David que va fer 38 voltes i Adolfo també va tenir-hi una bona actuació amb 37. Això si, la volta ràpida de la tanda va ser la més alta de totes les tandes, cosa que ja fa veure el perquè dels resultats.

Dani continuava dominant la jornada, i faltava veure la darrere série. Jospe Fernàndez, Santi Dominguez, Guiilem Assins i Miquel Casas van oferir la tanda més espectacular i trepidant de la nit. El ritme de cursa va ser brutal, l’ embestida a les legions romanes va ser devastadora, el primer en plantar cara al Cesar va ser el general Jospeh Fernan, al la pista 1 va perdre 1 linia, a la segona linia Joseph continuava perdent tropes, però quna la batalla semblava estar perduda, ell i les seves tropes van recuperar-se fent perdre dos legions als romans a la tercera i una a la cuarta, suficient com per fer recular a Dani. Així que ara calia fer que el Cesar retrocedis encara més i no veies clars els seus objectius en el Interbaix, doncs se sap que el general Joseph, encara que un dels més bons tecnicàment, no és dels més ràpids en els duels, i això ho van aprofitar els altres dos generals germànics. El primer va ser Guillerm que va logfrar gunayar posicions a la pista 1 i a la pista 2, distanciant-se així en dues voltes del seu company d’ escuderia.
Però qui de veritat va estar pletoric, apostulant, avasallador i va tallar molts caps, va ser Miquel Casas, va començar fort, però va acabar com invencible, va superar en dues ocasions la barrera de les 40 voltes i va fer el temps més ràpid en la pista 3, si a Egipte (Sant Andreu), Miquel va lluitar amb honor però sense aclimatar-se del tot, a Germania (Corbera), Miquel va donar un cop molt fort a tots i va provocar que la lluita pel títol fos si cap, més inprevissible del que calia esperar a principi de temporada.

Conclusió: La primera premisa de que a casa es té avantatge s’ esta complint, i que la lluita pel títol es ara més inprevissible que latres anys.

Nota: Faig referència a Dani com a punt de referència i campió, no el nombro com a Cesar en tó despectiu, sino com a dominant d’ un campionatn durant un llarg periode de temps, cosa que el converteix en un objectiu i punt de referència per a tots.
Ara cal veure si Miquel Casas, sera el primer pilot (entre altres) en poder estar sempre allí dalt per guanayar el títol o si passarà com Jospe i Ariadna que han sucumbit al sortir fora de casa.
I per acabar, donar suport als dos vencedors a Sant andreu, que si continuen així en més o menys temps, aconseguiran també estar mé a amunt, perquè de qualitat al igual que Miquel, Guillem, Josep, Dani, Miguel també en tenen.

SANT ANDREU DE LA BARCA 21 DE GENER 1ª PROBA PUNTUABLE

Ja ha començat la nova temporada, i seguint la tradició amb una mitjana superior de participants del que ho acaben fent durant la temporada. Aquest any però cal destacar dues diferències respecte a altres anys.
La primera diferència és que la participació va ser més homogènia, els participants es van repartir molt i van ser representatius de totes les poblacions i clubs que hi participen i organitzen.
La segona diferència ha estat que la primera cursa del 2011 ha estat de més nivell que la de la temporada 2011, alhora que els piltos de tabla baixa han millorat molt i els de tabla alta han progressat per evolució, arriba un moment que cada cop és més difícil millorar.
Potser als pilots de menys nivell, ens cal practicar i tenir més experiència en el desmuntatge i muntatge del cotxe després de les verificacions. Semblara una tonteria però no ho és, la feina feta en els entrenaments es perd en un 20% en aquest factor per manca d' experiència. No es injust, les verificacions són necessaries, però si que es una cosa a tenir en compte alhora de valorar resultats i entendre millor el que passa en cursa.
Més tenint en compte que Sant Andreu presentava un circuit de difícil adaptació, per raons diverses.
Per començar el circuit presenta una forma concava, just després dels descens, tenim que afrontar la pujada, amb poques zones planes, no per això poc ràpides. Un altra circumstància que es dona, es que no saps com afrontar millor la cursa, si amb un cotxe amb alçada per afrontar millor pistes com la 2, que presenta bonys, o arran de terra amb altres pistes que pots aprofitar millor el cotxe. La pista 1 pobre de corrent, feien que els pilots no poguessin agafar el ritme bo de cursa en cap moment.
No es una crítica destructiva la que ara faré i no em toca valorar, però si que es cert que un club com Sant Andreu, que té més de 40 socis (tant de bo fos així sempre), hauria de poder mantenir millor les seves pistes i instal·lacions, i ho dic en defensa dels que s' esforcen per a que això tiri endanavant, que ho treballen, no costa res respectar la feinada que va suposar fer aquest circuit, que s´eviti possar-hi les mans damunt la pista, que s' eviti beure begudes amb sucre, i un llarg etc...
A part també s' ha de tenir en compte la pols que hi havi acomulada en el circuit, a pesar d' haver-la netejat a fons, no es va poder fer més degut a les obres que hi van fer en el local poc temps enrere. No els hi van deixar el local en condicions, un altre mal d' aquest món, el món de la construcció i les reformes, que no treballen net, ni moltes vegades bé. No cal dir que amb obres, reformes i preus tal i com estan, hi hagi la crisi que hi ha. Això ja es anar-me´n amb figues d' altre paner, tornem a la cursa on van passar coses molt interessants.

Jose M Martínez es va mostrar intractable a casa, va marcar 22 voltes per totes les pistes , excepte la 2 on l amatoria de pilots també van baixar el ritme, es va mostrar intractable, i això que no va còrrer amb el torn dels més ràpids. Falta veure ara si Jose será capaç de seguir amb aquest ritme fora de casa o si se’l menjaran els cocos de sempre.

I a tal palo tal astilla, i es que Ariadna també la va clavar, i només va estar per darrere del seu pare, Ariadna es va quedar a menys de una volta de Jose, i encara que a la pista 2 va aconseguir fer les 22 voltes que marquen a un campió, en les pistes 1 i 4 va estar un pel per sota, cosa que li va impedir la victoria. De totes maneres una excel•lent cursa i el mateix comentari que Jose… serà tant ràpida fora de casa?

El actual campió del Interbaix, Dani Ollé, no va començar gaire bé la cursa, amb alguns errors mecànics va passar mals moments, però és un pilot que es sap recuperar ràpidament, i finalment es va fer amb la tercera posició, per davant dels seus rivals de sempre.

Guillem Assins es va quedar a 0,05 voltes de Dani, la clan va ser la pista 2, on va tenir problemas per adaptar-se a la pista, idem que Dani, la diferència bàsica va ser la pista 5, on Dani va recuperar-ho tot i on Guillem va cedir definitivament el lloc del podi, al separar-los dues voltes. Ara Guillem correrà a casa la següent proba i suposo que intentarà passar-lo en la general de la classificació.

Miguel Casas també es va quedar a un pel del podi, al igual que Guillem va començar fort, però tampoc va poder fer més per evitar la remuntada del pilot de Pallejà, Santi va perdre les seves opcions a la pista 6, on va marcar 20, ho va clavar a la 2 on va fer el millor registre de la nit, i es va mostrar constant a les demes pistes per on va passar.

Tres pilots van estar amb 126 voltes, Santi, Jordi Bastante i Pep Fabregas, pilots de similar nivell, tothom va destacar en una pista, i va fallar en un altre i es va mostrar constant en les demés (en la classificació veureu la clau), tots tres pilots corrien fora de casa, Aixa que la propera qui té cert avantatge es Pep, però no es pot refiar, per un costat Jordi ha mostrat una evolució al alça fora de casa, i per un altre costat Santi esta recuperant el tó, encara que li falta un puntet més a ser capdavanter del tot.

Carlos Granell i David Chenovart van realitzar un duel interesant, rodent a un ritme de 20 voltes per pista, tots dos pilots van destacar com els de tabla alta en una pista, però a diferència dels primers, van maracar la marca mínima en dues pistes tots dos, i el més important es que tots dos ho van fer per pistes relativament ràpides, cosa que els va condemnar a no poder pujar més en la classificació.

Miguel Garcia, Victor Garcia i Adolfo Chico van formar el següent grup de cursa, tots tres pilots molt irregulars, van fer el que van poder per adaptar-se a la piusta, però més no va poder ser. Victor va ser l’ únic que va aconseguir demostrar aquí que era capaç de fer el mateix número de voltes que els seus predecesors. La veritat es que he vist fer millors curses d’ aquets pilots i penso que podria ser una sencilla quesito d’ adaptació al circuit.

Just per darrere, Francesc Estébanez amb una cursa també irregular, on en algunes pistes va mostrar sintomes de millora i en altres falta d’ adaptació.
David Moreno, trs quarts del mateix, irregularitat i falta de adaptació, també va poder demostar ser capaç de anar ràpid, però no va aconseguir rodar massa ràpid en tres pistes i en la 4 va cometre masses errors.

El mateix que li va passar a J.M Blázquez, que va quedar per darrere de David, perquè sencillament va ser un pel més lent, i no va poder destacar en cap pista, això si, va mostrar més regularitat.

Eme també va estar allí, cometent errades i mostrant-se irregular, marcant molts 18 i destacant en dues pistes que no eren precisament le smés ràpides, pel que fa pensar que Eme es capaç de molt més…. Veurem si hi ha evolució.

I tanquem la classificació amb Xavi Moreno que va aconseguir un punt, va ser lent respecte als rivals que va puntuar, però regular, i va demostrar més qualitat de pilotatge i mecànica que el 2010, una bona senyal. Ara li falta millorar una mica més el cotxe ino possar-se nervios per pujar el ritme. De totes maneres enhorabona per ser el últim pilot en puntuar.

Tema Senzill. Amb la tecnologia de Blogger.